El KPI obsolet i el KPI invisible

Introducció

El parany de l'eficiència 4.0

La indústria ha aconseguit alts nivells d'eficiència. Les inversions en Indústria 4.0 han optimitzat la producció, i el OEE (Overall Equipment Effectiveness) ho ha certificat.

Tot i això, en el panorama industrial actual, marcat per la volatilitat i la ruptura de cadenes de subministrament, sorgeix una pregunta crítica: És l'eficiència una garantia de supervivència empresarial?

La realitat és que el OEE, en centrar-se en l'estabilitat, penalitza el canvi i condueix a rigidesa operativa. Mesura el rendiment òptim en un escenari que no admet canvis, per tant, és cec a la capacitat d'una organització per a prendre decisions àgils. L'eficiència que no permet adaptació és, en essència, fragilitat.

Rigidesa operativa

El punt cec del OEE

El OEE ha estat un KPI fonamental per a mesurar el rendiment en condicions estables. Tot i això, en un entorn que exigeix personalització massiva i capacitat de reacció immediata, presenta dues limitacions estratègiques insalvables:

1. Incentiu a l'immobilisme: El OEE penalitza el temps de canvi, incentivant d'aquesta manera evitar reconfiguracions necessàries, fins i tot quan la demanda del mercat ha canviat.

2. Omissió de cost total del canvi (CTC): No quantificar el cost real de pivotar (adaptar-se): el temps d'inactivitat, la reprogramació de sistemes, la inversió en un nou utillatge i la corba d'aprenentatge del personal.

Es requereix una mètrica que valori la capacitat del sistema de fabricació per a respondre a les exigències futures, més enllà d'explotar la capacitat ja instal·lada.

Introduint el Adaptability Rate (AR)

La mètrica més valuosa

El AR es centra en la resiliència operativa. Mesura la velocitat i el cost amb el qual una fàbrica pot canviar d'una referència o producte a un altre, minimitzant la fricció i les pèrdues.

Entenent el Cost Total de Canvi (CTC)

El AR es calcula buscant reduir el CTC, que afecta a tot el procés de transició de manera integral:

• Reconfiguració física: El temps de desmuntatge i muntatge de l'utillatge i els canvis de línia.

• Ajust digital: La reprogramació i validació dels sistemes automatitzats o d'automatització.

• Adopció humana: El temps necessari perquè el personal aconsegueixi l'eficiència en la nova tasca.

Un alt AR és la manifestació directa d'una arquitectura modular i un disseny centrat en l'ésser humà. Proporciona una garantia que la disrupció externa no paralitzarà la producció.

Optimització del AR

Integració tecnològica 5.0

Millorar el AR és un projecte de disseny i integració de sistemes. Aquest procés d'optimització de CTC s'aborda mitjançant:

1. Disseny modular i flexible: Implementant sistemes plug-and-play que facilitin l'intercanvi ràpid de mòduls, reduint significativament el temps de reconfiguració física.

2. Utillatge estratègic: Utilitzant la fabricació additiva per a crear eines lleugeres, precises, ergonòmiques i personalitzades; minimitzant la fricció i el temps d'ajust manual.

3. Connexió de sistemes: Assegurant que la informació flueixi sense sitges, permetent que la reconfiguració digital s'executi de manera àgil.

Conclusió

Un nou focus estratègic

És imperatiu actualitzar el quadre de comandament directiu. Deixar de prioritzar el OEE com a mesura única és el primer pas per a alliberar l'empresa de la rigidesa.

Si l'objectiu és que l'eficiència i la supervivència treballin de la mà, l'enfocament ha d'estar en el Adaptability Rate. És l'única via per a dissenyar sistemes preparats per al canvi.

Les organitzacions que mesuren la seva veritable agilitat són les que estan preparades per al futur.